Bartra a la plaça del Segle XX, a començaments dels anys setanta
En la seva obra Rapsòdia de Garí (1972), Bartra menciona la plaça del Segle XX, que es trobava a pocs metres de la seva casa del carrer Avinyó, i també ho fa al poema "Pa i vi" (Poemes del retorn, 1971), del qual és el següent fragment:
Plaça del Segle Vint, només mig feta, on m'atura el crepuscle:
temps i espai increats, cap pedra de memòria, sis forques de llum bòrnia,
el munt d'escombraries, amb el gos mort al cim...
I a l'oest el terror de les set oliveres, la por de troncs
i fulles: no a les destrals voraces,
ans a l'indeturable exèrcit de culleres que ve després dels llops.
En algun lloc, em dic, és l'hora del retorn dels pescadors... Canta encara la noia de la llàntia?
Somni que sagnes, somni: oh despulla'm la nit i arma'ns el vent!
Anys més tard, a El gos geomètric (1979), Bartra retorna a la plaça, canviada amb el pas dels anys.
Aspecte actual de la placa dedicada a Bartra, molt degradada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada