La Torre dels Enagistes és un casal senyorial amb aspecte de fortalesa que està situada a la carretera de Manacor a Cales de Mallorca. Fou construïda el segle XIII com a habitatge rural i recinte defensiu i sembla, en el seu aspecte exterior, un castell. En l’aspecte estilístic podem considerar la torre com un punt d’unió entre les arquitectures catalana i mallorquina dels primers moments del cristianisme a Mallorca. Segurament, per la seva situació, servia de refugi per als pagesos de fora-vila quan es rebia un atac pirata des de la costa (tan freqüents entre els segles XIV i XVII), tot i que aquesta mai fou la seva funció principal.
Fins a 1652 era coneguda com el casal dels Nunis, família de la qual n’era propietat. Aquesta família per falta d’un hereu masculí la va haver de deixar en herència a una altra branca dels Nunis, els Nunis de Berard. El darrer descendent masculí d’aquesta branca de la família va ser N’Hug Nunis de Berard. En aquesta data, i per aquest fet, la propietat passa a ser coneguda com “Sa Torre de Mossèn Pere de Sant Joan” o “Sa Torre del Pare Berard”. Per ser el propietari membre de la Companyia de Jesús. És també en aquest moment quan comencen a anomenar-la “Torre dels Enagistes” (per voler dir ignasistes com a jesuïtes, seguidors de sant Ignasi). N’Hug Nunis de Berard renuncià a la propietat en favor de l’ordre.
El 1767 va ser expropiada i venuda en subhasta pública, fet que va duu a múltiples plets i disputes sobre els drets d’herència. El 1785, el cardenal Despuig la documenta i ens fa arribar que el casal era conegut com a “Torre del Rei”.
En un document de 1835 se’ns diu com es tenia llogada una part de la torre al comte de Sansimón, amb un reconeixement d’haver de pagar lloguer. Des de mitjans del segle XIX fins a 1911, mitjançant la seva compra va passar a mans de la família Ribera, una família de comerciants que volien que passés com a herència d’una generació a l’altra. Va deixar de pertànyer a aquesta família a causa de la venta a don Bartomeu Servera junt amb part de les terres de la finca.
Al 1925 va ser declarada “Monumento Histórico-artístico Nacional” i, l’any 1984, Andreu Bassa (el darrer propietari privat), la va vendre a l’Ajuntament de Manacor. L’ajuntament comanà un important projecte de restauració l’any següent, que durà fins a l’any 1991.
En l’actualitat s’hi troba la seu del “Museu de Manacor” que custòdia una gran quantitat de peces de totes les èpoques i de les quals la més valuosa és la “Lauda a Balèria”, mosaic que prové de les excavacions de la basílica de Son Peretó.
