El Castell de Montsoriu

Avui us parlarem del castell gòtic més imponent de tota la geografia catalana i un dels recintes medievals més importants del país. Estem parlant del castell de Montsoriu.

Dins del parc natural del montseny el podrem trobar entre les localitats gironines d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu.  La privilegida ubicació del castell el va portar a ser la seu militar dels vescomptes  de Cabrera en el moment en que aquesta nissaga era de les més poderoses del país i de la Mediterrania al costat de Pere III,el cerimoniós. El Castell de Montsoriu porta aquest nom perquè està situat damunt d'un turó amb el mateix nom però avui dia encara no queda clar que vol dir exactament aquest nom.

La documentació que tenim del Castell de Montsoriu data del 1002 en la donació de terres del monestir de Sant Cugat (del que parlarem en un futur). A partir del segle XV el Castell va patir una decadència progressiva pel trasllat de residència de la família al Castell de Sant Joan de Blanes i sobretot per les conseqüencies de la guerra de les remences. A mitjans del segle XVI, a acausa dels deutes dels vescomptes de Cabrera el Castell va ser venut i va passar a mans de Francesc I de Montcada fins a arribar a ser propietat dels ducs de Medinacelli. En l'actualitat pertany al Consell Comarcal de la Selva i es troba en ple procés de restauració. Si ens hi acostem tindrem l'oportunitat de viatjar a l'edat mitjana i reviure la història de la Catalunya d'aquella època.

Son algunes les llegendes que circulen sobre el Castell de Montsoriu, una de les més populars és una que té lloc durant la nit de Sant Joan.

A la nit de sant Joan, al moment de tocar les dotze de la nit, a la torre més alta del castell surt una Dama mig nua amb la cabellera estesa, porta una llanterna a una mà i un corn gros a l'altra. Fa sonar el corn, que es fa sentir per tota la rodalia i al cap d'un moment en sona un altre tocat per un cavaller que es presenta pel Coll Castellar sobre un cavall negre que treu foc per la boca. Es dirigeix cap al castell on la Dama monta sobre el cavall abans que soni l' última campanada de les dotze fins l'any següent que es torna a repetir aquesta escena. El soroll dels corns sempre ha estat sentit per la gent dels pobles de les Guilleries.