El Castell d'Alaró

El Castell d'Alaró és un castell situat al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca. És Bé d'Interés Cultural des de l'any 1931. S'hi arriba per un camí amb trams asfaltats i amb un darrer tram empedrat. La seva propietat és compartida entre el Bisbat de Mallorca i l'Ajuntament d'Alaró per una part i per l'altra, per un propietari privat.

És una construcció amb finalitats militars del que hi ha constància històrica des de l'any 902, quan els sarraïns arribaren a l'illa. En aquell temps ja hi havia una fortificació on els assetjats resistiren vuit anys i sis mesos. La fortificació fou ocupada successivament pels conqueridors de l'illa i el rei en Jaume I el Conqueridor se la va reservar quan permutà Mallorca pel Comtat d'Urgell a l'Infant Pere de Portugal.

                                Puig del Castell d'Alaró amb el propi castell coronant el cim

L'any 1229 alguns grups de mallorquins musulmans fugiren després de que el Rei En Jaume entràs a Madina Mayurqa. Primer partiren a les muntanyes, però a partir de 1231 només restaven als tres castells roquers: Castell de Santueri, Castell del Rei i el d'Alaró. És possible que aquests refugiats resistiren alguns anys fins que aconseguiren pactar un trasllat a altres terres.

El 1343 els ocupants del castell es rendiren a les tropes de Pere el Cerimoniós després d'edictes amenaçadors. Als segles XIV i XV, fou progressivament abandonat encara que s'hi mantingué un guarnició militar fins al 1741. A partir d'aquesta data l'ús fou únicament religiós, ja que al 1622 s'hi havia edificat un oratori.

Es conserva la muralla del castell amb cinc torres. A l'entrada del recinte trobam un primer portal d'accés, ubicat a l'avantmuralla. Alguns escalons més amunt arribam a una segona porta, imbuïda en una torre de defensa per matacans. És la torre de l'homenatge, popularment coneguda com “Constipador”. A migjorn de la mola del castell hi ha una altra torre molt popular, dita la Presó dels Moros o la Torre de la Cova, a sota de la qual hi ha una cova de Sant Antoni, vestigi d'una antiga ocupació eremítica del segle XVII. De l'interior del recinte destaquen l'oratori (1622), l'hostatgeria, actualment integrada en la Ruta de Pedra en Sec, i cinc aljubs algun dels quals podria ser de traga àrab. També és possible que un d'aquests aljubs fos emprat esporàdicament com a casa de neu.