Aspecte actual del castell-cartoixa
El castell de Vallparadís es troba documentat per primera vegada l'any 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte Ramon Berenguer III unes terres vora el torrent de Vallparadís per edificar-hi una casa senyorial. Els Sanlà, vinculats a la vila de Terrassa (que tenia un altre castell, del que parlarem properament) van adoptar el cognom Terrassa i van ser els senyors del castell de Vallparadís. L'any 1344, la filla de Saurina de Terrassa i Bernat de Centelles, Blanca de Centelles, va cedir el castell als monjos cartoixans de Sant Pol de Mar. Blanca de Centelles va morir sense descendència i el castell, ara de l'orde religiosa, va transformar-se en cartoixa. Algunes reformes importants, com la creació del claustre i la capella, han arribat fins als nostres dies. El castell va passar a anomenar-se cartoixa de Sant Jaume.
Detall del primer pis del claustre
L'any 1413 els monjos cartoixans es traslladen a Tiana, a Montalegre, i el castell-cartoixa passa a mans dels carmelitans. Després, el comprarà Jofre de Sentmenat i la seva família en serà senyora fins al segle XIX, quan l'antic castell no és més que una masia. La família Maurí, que l'adquireix l'any 1852, el cedeix a mitjan segle XX al municipi de Terrassa, i des d'aleshores és Museu de Terrassa.
Aspecte del castell a inicis del segle XX
Algunes llegendes, donades per vàlides en el seu temps, parlaven d'un suposat "Castell d'Ègara", per la seva ubicació propera a Sant Pere de Terrassa, on en època romana hi hagué el municipi flavi d'Ègara. Aquesta teoria, en qualsevol cas, no té actualment cap suport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada