Monestir de Sant Pere de Rodes

Vista general del monestir

En l'entrada d'avui us parlarem d'un dels monestirs romànics més importants de Catalunya. Ubicat a la localitat empordanesa del Port de la Selva, el monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina del antic comtat d'Empúries. El monestir encapçala l'estil autòcton de Catalunya que es caracteritza pel fet de ser la síntesi original d'una sèrie de corrents artístiques anteriors, com ara el carolingi, el pre-romànic i la pervivència de l'art romà.

L'orígen del monestir és desconegut, però es sospita que, de la mateixa manera que molts antics monestirs benedictins a partir de l'evolució del eremitisme cap al cenobisme. La primera documentació de l'existència del monestir data de l'any 876 en què és esmentat com una simple cel·la monàstica consagrada a Sant Pere. No és fins l'any 945 què és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Lligat al comtat d'Empúries. A partir del segle XVII fou saquejat n diverses ocasions per exèrcits francesos i bandolers i el 1793 fou abandonat per la comunitat benedictina, que es traslladà a Vila-sacra. El 1809 s'instal·là a Figueres, fins que els decrets d'exclaustració de 1835 la van dissoldre i la desamortització subsegüent liquidà els seus béns. En l'actualitat i des de 1993 està considerat com un bé cultural d'interés nacional.

vista d'una de les dues torres del monestir

 

El monestir i l'església tenien una funció religiosa i de recolliment per els membres de l'ordre benedictí i eren un punt de peregrinatge per aconseguir indulgències de concessió papal.