La catedral de Girona

Aspecte actual de la Catedral de Girona.

Avui us parlem d'un dels temples del romànic més importants de Catalunya. Ens estem referint a la Catedral de Girona. Segons la documentació existent els origens històrics de la Catedral es remunten a l'any 516. Durant l'ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 la catedral va ser transformada en mesquita. El 785 els exèrcits de Carlemany van reconquerir Girona i acte seguit es va procedir a la purificació de la Catedral i a la renovació del culte.

Catedral de Girona per darrere

L'any 1010, Pere Roger, germà d'Ermessenda de Carcassona (esposa de Ramon Borrell, Comte de Barcelona) va ser nomenat bisbe de Girona i va constat el lamentable estat en que es trobava la Catedral aleshores. Gràcies als diners de Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona, el bisbe va poder restaurar el temple l'any 1038. La comtessa Ermessenda va destinar una deixa testamentària per el cobriment del dormitori de la canònica. A la Catedral hi podem trobar vestigis del romànic, com la torre de Carlemany, el claustre, la cadira episcopal o el tapís de la creació.

Tomba de la comtessa d'Ermessenda a l'interior del temple

Pel que fa l'arquitectura del temple un dels aspectes que més destaca es la seva façana principal. La façana es d'estil barroc en la qual hi podem trobar les escultures de les virtuts, de l'esperança, de la fe i la caritat. Aquestes escultures són obra de l'escultor i arquitecte Pere Costa i Cases. D'altra banda, us recomenem fer-ne una visita completa per tots els racons del temple ja que val realment la pena.

Com a curiositat, afegir que fa cosa de 5 anys un toterreny va malmetre les escales que donen acces a l'esglèsia i encara estan pendents de restauració.

Llegenda de la bruixa

La Bruixa de pedra és una gàrgola per desallotjar aigua. Està situada al costat de la torre de Carlemany i és l'única gàrgola amb figura humana. Segons la llegenda existia una dona que es dedicava a les arts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religió tenia el costum de llençar pedres contra el temple. Així, un dia, per obra divina, es convertí en pedra i la van col•locar a la catedral perquè de la seva boca no sortíssin més malediccions ni renecs, sinó aigua neta de pluja. Existeix una cançoneta popular que diu "Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra et quedaràs..."

Bruixa de la llegenda.